VII Marxa Intercomarcal pels PPCC Sogorb - Eslida - Nules
Per primera vegada, i sense que haja estat un fet predeterminat, el grup de muntanya Viarany ha organitzat la seua VII Marxa Intercomarcal pels Països Catalans fora de les Comarques Centrals Valencianes. També per primera vegada, hem volgut que una terra valenciana castellanoparlant forme part del nostre recorregut.
En aquesta ocasió, la marxa ha transitat per les comarques (Alt Palància i Plana Baixa) que formen el cor de la serra d'Espadà, un dels Parcs Naturals valencians de més anomenada. Viarany havia fet de l'Espadà un centre d'operacions excursionístiques, però per fi ha arribat l'oportunitat d'atorgar-li la importància que veritablement mereix.
La marxa fou postposada malauradament la setmana anterior per mal oratge. Per sort, el següent dissabte ha estat el definitiu de l'arranc, des de l'estació de rodalia de Sogorb, una de les grans poblacions al peu de l'Espadà.
Inicien la Marxa 23 persones vingudes de la Plana Baixa, la Costera, la Safor, l'Horta, la Vall d'albaida, la Marina Alta, la Ribera Alta, el Camp de Morvedre, Alemanya i Àustria.
Dissabte 5 d'abril
Des de la capital de l'Alt Palància enfilem una pista que creua una sorprenent i pintoresca horta, només enterbolida per les grans muntanyes de rajola, tètric cadàver postindustrial, de les bòviles properes a Sogorb.
En poc de temps rodegem la localitat de Castelnovo, amb la presidència del seu castell medieval i sense deixar de gaudir de l'horta i el seu sistema de reg d'origen andalusí. El següent poble que travessem, ja en l'interior de l'Espadà, és Almedíxer, conegut per les seues fonts i les seues basses connectades a través d'un seguit d'aqüeductes que salven els desnivells dels barrancs escarpats. És moment de fer alguna fotografia del grup al complet i d'esmorzar després de vora dues hores de marxa.
A partir d'Almedíxer ens endinsem en l'Espadà més estricte, el de les sureres esponeroses, el dels rodenos sanguinis. La pujada s'intensifica encara més després de la casa de la Mosquera, on fem parada necessària i on abandonem la pista per passar a una senda sinuosa que ens encimbella, després d'una calor gairebé canicular, a la Peña Blanca.
El dinar és una mena de manà de l'excursionisme del qual ens reconfortem des d'aquest magnífic mirador en totes les direccions. Ens sorprèn fins i tot la visió d'Eivissa!
Ja de baixada en direcció a Eslida comencem a trobar-nos amb estructures i trinxeres relacionades amb la línia XYZ que construí el govern republicà el 1938 amb la intenció de contindre l'avanç de les tropes franquistes.
Arribem esgotats de la jornada al càmpig Espadà, en la localitat d'Eslida. Muntem les tendes de campanya on dormirem. Alguna part del grup decideix fer una volta pel poble mentre la resta ens acomodem al bar on sopem paella (sic) per encàrrec.
Diumenge 6 d'abril
El diumenge, segon i darrer dia de la marxa, arranquem a mig matí en direcció al Collado Roig. Com el dissabte, la calor apreta i es fa sentir, sobretot en les cantimplores quasi buides i en els bescolls enrogits.
Les estructures de la guerra es fan cada volta més freqüents i en algun punt destacat, decidim fer una aturada perquè Vicent ens explique com funcionaven i la seua història.
El Puntal de la Font de Cabres és un dels últims cims des d'on contemplem la immensitat de la costa valenciana. Des d'ací pràcticament tot és baixada en direcció a la Vilavella, on una font ens dóna de beure com a una rabera d'ovelles assedegades.
La resta del recorregut transcorre entre flairosos camps de taronger florits i per dins de la població de Nules, des d'on prenem el tren de rodalia que, per a la majoria, suposa el final de l'excursió, el final triomfal de la VII Marxa Excusionista pels Països Catalans. Fins l'any vinent!
