Cap de setmana tardorenc a Vallibona
Encisadors masos, bancals abandonats als que cada any el bosc els furta un pam, cingleres captivadores, el muntanyenc riu Cervol, ramats de cabres i vaques, fonts, boscos de pinedes, carrasques, roures, ginebres, sabines i; els molt més esquius a territori valencià, grèvols, aurons i teixos. Aquest va ser l'entorn del que van gaudir els quinze companys -vinguts de la Ribera Alta, l'Horta, la Marina Alta, la Safor, la Vall d'Albaida, la Plana Alta, el Camp de Túria i el Maestrat- que van participar a la visita a la localitat de Vallibona del Grup de Muntanya Viarany.
Un impressionant paisatge que va estar acompanyat del bon temps, i que va permetre que la majoria dels participants optaren per aprofitar la zona d'acampada i, així, dormir a l'aire lliure. Així mateix, altres companys van assaborir les comoditats de l'acollidora casa rural la Carbonera.
Dissabte 25 octubre
Pel que fa a la primera ruta, aquesta va consistir en un camí circular de poc més de vint quilòmetres al voltant del riu de les Corces, com se'l coneix a Vallibona (el riu Cervol, de més extesa denominació).
La ruta va començar per una ombrívola costera situada al costat del barranc de la Pançana en la qual es troba el mas de Cap d'Ombria. Durant aquesta part, els participants van poder gaudir d'un bosc de carrasques esgitat de roures i aurons.
Assolit el Peiró Trencat (1.123 m) i el seu tossal, l'horitzó es va obrir i el sol i el vent van establir el seu domini a les planures abans conreades. Un espai dominat per un costat, per la visió de les cingleres que envolten Vallibona i, per l'altre, per la impressionant mola de Morella, situada a poc més de dos hores de camí a peu des d'aquest punt, i que s'erigeix en la principal referència per al caminant.
El descens cap al riu Cervol va estar acompanyat d'importants rouredes i de la companyia de les vaques, sempre capficades a la seua plàcida pastura. La captivadora font de la Donzella, espai que va acollir el dinar, al costat de l'abric de la Donzella -antic refugi de maquis- el molí de Rico, que amb el seu anouer, va regalar al grup un bon berenar, i els tolls d'aigua del riu de les Corces, idonis per a un bany a l'estiu, van protagonitzar els últims episodis de la ruta.
Diumenge 26 octubre
Si dissabte el camí havia estat plàcid, i amb un desnivell acumulat de 534 metres, la ruta de diumenge anava a doblar-lo com a conseqüència de l'ascenció al cim del Turmell (1.276).
Una elevació colpidora per les seues vistes i per les compactes pinades de pi roig que la formen. El camí va començar per l'evocadora font Vella i el barranc de la Roca Alta. Masos i cultius abandonats, a més d'importants roures i algun lledoner van ser els encarregats de precedir l'ascenció al Turmell.
L'esforç va estar recompensat per l'horitzó que oferia la seua altitud, matisat això sí, per la humitat existent, tot i que el cel es trobava majoritàriament ras. El camí va continuar per les elevades carenes de la serra entre antics assagadors, camins per on transita el bestiar, i sendes fins a arribar a l'ermita de Santa Àgueda (1.171) on el grup va dinar amb la companyia de les vaques que també gaudien dels verds prats que els ofereix la natura.
Una xicoteta visita a un bosc d'aurons i grèvols va precedir el descens per l'ombria del Peiró Trencat on, en els racons més humits, vam poder descobrir algun teix.