VIII Marxa Intercomarcal pels PPCC. Estivella - Serra - Puçol
2015-04-01 10:37
Les marxes intercomarcals pels PPCC que organitza Viarany es consoliden any rere any. Aquesta n'és la VIII edició, que es diu prompte. En aquesta ocasió, entre els dies 28 i 29 de març, les comarques per les quals hem transitat han estat el Camp de Morvedre, el Camp de Túria i l'Horta, cor litoral del parc natural de la serra Calderona i comarques de les quals provenen alguns dels 16 participants d'enguany, i als quals es poden comptar també altres components de la Ribera Alta, de la Safor, de la Marina Baixa, etc.
Com sol ser habitual en la filosofia muntanyera de Viarany, l'inici de la ruta és accessible amb transport públic, precisament des de l'estació de rodalia d'Estivella-Albalat, des d'on fem marxa envers el petit poble de Beselga, que atresora un dels castells més de més renom de la serra i on fem una aturada per refrescar-nos i prendre alè.
La següent fita més destacada de la ruta és Barraix, però abans comencem a adonar-nos de la quantitat d'aigua que transcorre pels barrancs, una autèntica meravella que la Calderona sovint ens escamoteja degut a la sequera. És per això que la font de Barraix se'ns mostra ubèrrima i esplendorosa com mai. Un plaer per als sentit i per a les cantimplores, que tornem a carregar amb l'aigua d'aquesta deu reconfortant del camí.
Encara queda molta ruta que recórrer. Decidim aturar-nos a la zona del Molí per dinar i prendre forces abans de l'últim i més costerut tram de la jornada, l'ascens progressiu cap al Rebalsador, un lloc escassament aeri per sobre dels 800 msnm. A la vora encara tenim temps de visitar l'impressionant ventisquer dels Rebalsadors, semblant a un pou de neu però sense tanta profunditat, que fou construït per iniciativa dels cartoixans de Portaceli i que ja es deixa entreveure tímidament.
En poc arribem al refugi de la Moreria, molt ben condicionat i amb llits i matalassos força còmodes. Així no hi ha qui puga queixar-se de no haver descansat bé.
L'endemà comencen a caminar amb el canvi horari al llom. Però tot va bé i des del primer moment podem contemplar la cartoixa de Portaceli i el seu aqüeducte a vista d'ocell. És un tram que es fa lleuger gràcies a aquesta circumstància.
En poc de temps assolim la font de la Deula, on esmorzem. Alguns de nosaltres submergim els peus en el tonificant toll d'aigua. A través del barranc de les Coves anem descendint fins endinsar-nos en la localitat de Serra, on aprofitem per pouar i fer-nos fotos al peu de la torre andalusina que presideix l'entrada al poble. Des d'ací ja comencem a mentalitza-nos de la pujada al castell de Serra, la primera i sobtada costera del matí i del dia. Hi ha molta gent. El matí és molt bo i la gent tenia ganes d'eixir de casa després d'uns dies de pluja.
En allunyar-nos del castell de Serra tornem a la solitud. Només algun que altre corredor de muntanya ens avança precipitadament. Apareix en la llunyania la Mola de Segart, el nostre següent objectiu i on tenim previst dinar, amb les vistes cap a la mar al nostre davant. L'ascensió es fa feixuga, la fam i la calor apreten.
Encara tenim una estona per fer una mica de barranquisme i encara el camí cap a Puçol, ja quasi tot el temps enfilant el GR-10. L'últim tram, entre bancals de tarongers i desguassos de barrancs no és molt bonic, però la proximitat al poble i al nostre destí sempre és un al·licient. El casino fantasmagòric de Monte Picaio ens veu passar sense immutar-se.
Comença a fosquejar i prenem consciència que l'hora de llum que hem guanyat ens ha servit per poder arribar a Puçol encara de dia.
A l'estació fem el comiat, ens desitgem sort mentre encara hi ha qui ha de córrer per poder agafar el tren que el durà a casa.