Tardor al Vallespir

Fins a 14 persones de La Marina Alta, La Safor, La Vall d'Albaida, l'Horta i la Plana Alta, ens vam reunir el passat 6, 7 i 8 de desembre a la comarca del Vallespir i el Rosselló, a la Catalunya Nord, per a gaudir dels sempre espectaculars Pirineus.
 

El temps, que les últimes setmanes havia estat prou plujós i fred, ens va donar una oportunitat i, per descomptat, la vàrem aprofitar al 100%.

Varen ser dues rutes: una, de 17 km, divendres; i una altra, de 23 km, dissabte, que varen permetre fer-nos una idea de què vol dir tardor a eixes terres.

El Puig Neulós

Divendres agafàrem els cotxes per a apropar-nos a la Roca d'Albera. La ruta proposada començava per pista forestal que, de seguida, vàrem canviar per sendes molt ben indicades amb cartells informatius. Ens endinsarem en un frondós bosc de castanyers que encara mantenien algunes fulles a les branques i que feia poc que havien acabat de deixar caure els seus fruits, cosa que ens permetia agafar forces per a la llarga ascensió que ens quedava.

 

Un curt desviament ens va dur fins a un dolmen on la imaginació es va disparar. Després d’algunes hores vam arribar al puig Neulós, de 1.257 metres, lloc des d’on vàrem gaudir d’unes vistes impressionants del Canigó, que per estes dates ja el teníem totalment nevat, del Mediterrani i de totes les poblacions costaneres. El vent, que va fer complicat fer-se les fotos de rigor, ens obligà a fer un dinar molt ràpid. Seguint camí poguérem visitar un pou de neu molt curiós i, quasi al final, vàrem arribar a un espai amb una cova per on sortia aigua que, amb el sediment, havia pintat les roques de color taronja. Seguint una sèquia vam arribar als cotxes.

El Roc de Sant Salvador

Al dia següent el nombre de caminants a l’inici de la ruta va disminuir molt i tan sols 4 caminants valents van ser els que començaren la ruta des de la mateixa porta del lloc on estàvem allotjats. La ruta prevista per a aquest dissabte prometia moltes sorpreses i amb moltes ganes i de bon matí vàrem començar a caminar. Ben prompte vam trobar la Font Manjolet que va ajudar a calfar-nos les mans amb la seua aigua calenta, ja que el matí havia eixit sense núvols i molt gelat.

Uns camins molt ben conservats ens van portar a poc a poc fins a l'ermita de Santa Engràcia, on vàrem disfrutar d'unes magnífiques vistes i on vàrem poder xarrar amb la gent que es trobava reparant i decorant l'ermita per a Nadal. Seguint marxa descendírem fins a la carretera que pujava cap a Montalbà.
Per recórrer la senda, que resseguia el riu que baixa fins als Banys, vàrem agafar el nostre temps, perquè l'espectacle de l'aigua, els tolls i els arbres amb la tardor feia que no poguérem deixar de fer fotos. A la fi, arribàrem a Montalbà, poblet on ens estaven esperant la resta del grup i on després d’esmorzar començàrem l'ascensió al Roc de San Salvador.

La pujada va ser espectacular, ja que en tot moment ens acompanyaven els castanyers, els faigs i els roures que feien que, com el dia d'abans, perdérem de vista els peus davall els milers de fulles tardorenques. Aquest meravellós paisatge va fer que, sense adonar-nos-en, arribàrem a la base del pic on l'espectacle del Canigó nevat estava servit. L’escalfor del sol, les bones vistes i la fam ens obligaren a parar per a dinar una bona estona. Com que el temps ens apurava vam haver d’espavilar-nos i uns quants decidírem pujar al cim fent unes grimpades, a vegades delicades, i altres seguiren senda per la base del pic; després ens vam trobar al coll Cerdà des del qual vàrem descendir fins a Montalbà, on ens vam separar dos grups, els uns van tornar amb els cotxes i els altres arribàrem, ja de nit, a la ciutat balneari, cansats però molt molt contents.

Diumenge, dia de descans, després de les dues bones rutes dels dies anteriors, es decidí agafar prompte els cotxes i visitar Prats de Molló, ciutat emmurallada, i el Coll d'Ares amb la seua trista història de tragèdies per la Guerra Civil espanyola.