Cabeçó d'Or
El Cabeçó d'Or és una de les serralades més interessants del sud valencià. Les seues formacions càrstiques força desenvolupades, els nombrosos espills de falla i els plecs geològics, fan de la seua ascensió un continu descobriment de formacions complexes i desnivells sobtats en l'entorn més immediat, en la mateixa senda per la qual pugem al cim.
En nostre lloc de trobada és l'aparcament de les cèlebres coves del Canelobre, una gruta immensa enllaçada amb les formacions càrstiques que comentàvem.
El grup es compon de dues gosses (Grisa i Tana) i de setze persones, vingudes de l'Horta, la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor i l'Alacantí.
En unes poques hores remuntem els forts desnivells inicials fins assolir el canvi de vessant, que ens obri una bona panoràmica de la Marina Baixa, amb Benidorm en un segon plànol. El vent és intermitent, depenent de la cara dominant de la senda. Malauradament, el dia és una mica tèrbol i no ens permet, des del cim, una visió diàfana. Tot i això, es veu perfectament Tabarca, Espuña, ja a Múrcia, l'Aitana, etc.
En el mateix cim del Cabeçó, ens topem amb una construcció i una cova natural amb un corrent aeri intern càlid i vaporós.
Ja de baixada, fem un mosset a un coll amb una ventisquera i una construcció que possiblement estigué relacionada amb la collita de neu.
Una estona després, ja estem baix i de tornada. Una bona excursió per les comarques meridionals.
